És la reencarnació de Toshiro Mifune, però ben mirat, té més pinta de cowboy que de samurai. Masahiro Ishizuka és amant dels westerns, com queda demostrat fent només una ullada a la indumentària que porta -barret de vaquer, bótes de cuir- i la decoració austera amb tocs kitsch del local: pòsters de pel·lícules de...
Com que no us descobriré el Marsella, em limitaré a preguntar-vos si hi heu anat mai a mitja tarda (obre a les 18 h) un dia entre setmana. En el cas que no hagi desembarcat un grup de turistes, cosa probable, potser teniu la sort que el local sigui tot per a vosaltres, mentre fora es va fent llarga la cua per...
No és que l’hagi descobert ara. Ni li faig cap favor parlant-ne: els diumenges no hi cap ni una agulla. Però un bar humil com aquest en un barri tan estigmatitzat mereix unes quantes línies i, sobretot, una visita qualsevol altre dia de la setmana, quan els avis juguen al dòmino i hi ha tamborets lliures per prendre’s...
El pa de pagès ha rebut recentment l’aval de la Unió Europea per poder comercialitzar-se amb el segell IPG (Indicació Geogràfica Protegida), i s’ha posat al nivell d’altres productes típicament catalans que mereixen aquesta distinció, com el calçot de Valls, el torró d’Agramunt i les patates de Prades. No a tot arreu...
Últims comentaris