Ous d’aneguet lleig

La carta del restaurant xinès Chen Ji d’Alí Bei està plena de sorpreses: una n’és el pídàn

Fort Pienc, Eixample, Nous al Barri  /   /  Per Marc Piquer
M’encuriosia molt esbrinar com aquella clara negra i translúcida que m’havien servit al restaurant xinès més freqüentat del Fort Pienc havia adquirit aquella tonalitat més aviat desagradable. Però per més que ho intentava, no aconseguia trobar ningú que m’entengués un borrall. El cert és que m’havia informat, i el meu únic dubte era saber si s’havia seguit el procediment habitual: primer, barrejar amb cendra, argila o calç viva l’aliment acabat de pondre; i segon, deixar-lo reposar durant setmanes. No m’hauria tranquil·litzat gaire rebre una resposta afirmativa, tot s’ha de dir. Pitjor hauria estat, tanmateix, que m’haguessin parlat d’un altre mètode per enfosquir l’ou que no sortís esmentat a la Viquipèdia.
Pato, sí, pato”. La meva insistència va acabar tenint premi. “Allò” provenia de l’ànec, com sol ser tradició. I d’un altre lloc inesperat. “No saber más, comprado en súper”. Vaja. A la cuina del Chen Ji no s’hi havien escarrassat massa. Desconec si la producció industrial d’aquesta menja tan típica a la Xina haurà fet variar la manera de preparar-la. En tot cas, l’olor es corresponia bastant amb una certa flaire a amoníac, del qual estava previngut. I el sabor, no em va semblar tampoc repulsiu. Deixem-ho en desplaent. Sorprengui o no, li donaré una segona oportunitat: no vull semblar irrespectuós ni intolerant amb l’aneguet lleig que el va parir. O era un cigne? ©BcnSingular

 

Ou mil·lenari – Chen Ji (c.Alí Bei 65, Fort Pienc). Ruta: Chinatown

 

Wrong coordinates
Posts Relacionats

1.Cafè Zurich (plaça de Catalunya 1) – La Barcelona que s’emmirallava en el París del 1800, la dels...

Hi ha llocs que sempre estaran vinculats a la meva vida, i aquest n’és un. Era el 1996 quan amb 23...

  1.Escuts del vestíbul de l’Edifici Històric de la UB (Antiga Esquerra de l’Eixample) –...

3 Comentaris
 
  1. Los de Fort Pienc 13/01/2016 a les 16:04 Respon

    Hemos ido tres veces. Tienen una carta larguísima y muy exótica. Una amiga nos hizo probar medusa y lengua de no sé qué…
    El nombre de Chinatown como vencidario, ¿es oficial? Está claro que es cierto, aunque no tengamos un Gateway Arch como en San Francisco.

    • Marc Piquer 13/01/2016 a les 19:26 Respon

      Els noms proposats per a cada veïnat són de collita pròpia, i, o bé es tracta de barriades amb un pes històric indiscutible (Ninot, la Plata, el Pi…); de sectors d’un barri oficial de dimensions considerables, molt ric arquitectònicament i/o comercialment, o amb algun tret distintiu que permet identificar-lo fàcilment; o de zones que l’onada immigratòria (i altres fenòmens socials) dels últims vint anys ha transformat de dalt a baix, i que m’he atrevit a rebatejar (Chinatown, Ravalkistan, Gaixample…).

      • Los de Fort Pienc 13/01/2016 a les 20:08 Respon

        Ben rebatejat. Nosotros ya llamábamos al barrio así. Y algunos turistas de camino a la Sagrada Familia también.

Deixa un comentari