M’encuriosia molt esbrinar com aquella clara negra i translúcida que m’havien servit al restaurant xinès més freqüentat del Fort Pienc havia adquirit aquella tonalitat més aviat desagradable. Però per més que ho intentava, no aconseguia trobar ningú que m’entengués un borrall. El cert és que m’havia informat, i el meu únic dubte era saber si s’havia seguit el procediment habitual: primer, barrejar amb cendra, argila o calç viva l’aliment acabat de pondre; i segon, deixar-lo reposar durant setmanes. No m’hauria tranquil·litzat gaire rebre una resposta afirmativa, tot s’ha de dir. Pitjor hauria estat, tanmateix, que m’haguessin parlat d’un altre mètode per enfosquir l’ou que no sortís esmentat a la Viquipèdia.
“Pato, sí, pato”. La meva insistència va acabar tenint premi. “Allò” provenia de l’ànec, com sol ser tradició. I d’un altre lloc inesperat. “No saber más, comprado en súper”. Vaja. A la cuina del Chen Ji no s’hi havien escarrassat massa. Desconec si la producció industrial d’aquesta menja tan típica a la Xina haurà fet variar la manera de preparar-la. En tot cas, l’olor es corresponia bastant amb una certa flaire a amoníac, del qual estava previngut. I el sabor, no em va semblar tampoc repulsiu. Deixem-ho en desplaent. Sorprengui o no, li donaré una segona oportunitat: no vull semblar irrespectuós ni intolerant amb l’aneguet lleig que el va parir. O era un cigne? ©BcnSingular
Ou mil·lenari – Chen Ji (c.Alí Bei 65, Fort Pienc). Ruta: Chinatown
Wrong coordinates
3 Comentaris