Tot el que sé ho sé perquè m’ho ha explicat el Pedro Martínez, president d’una de les comunitats de veïns residents en aquest immens bloc d’habitatges dividit en vuit peces separades, tantes com portes d’accés té l’edifici. El pas del temps ha anat esborrant en la memòria col·lectiva l’origen d’aquesta mola, de gust dubtós, que impossibilita que la plaça de Sants pugui esdevenir mai un espai mínimament atractiu. Des de principis dels anys 50, o potser fins i tot abans, el barri conviu amb aquesta cosa massissa construïda per la Caixa de Barcelona, suposo que fruit d’una iniciativa de la seva Obra Social, ja centenària. L’entitat –a través d’un directiu, un tal Biescas-, s’ho va acabar venent. M’imagino que avui cap d’aquells compradors no és viu, però hi ha fills que l’hauran heretat i alguns, segur, es deuen estar fregant les mans.
Amb anterioritat hi havia hagut aquí una indústria –Can Culleretes (?)–, i al costat, unes casetes, al carrer de Galileu, on va néixer el tenor Josep Carreras (busqueu la placa), i que també van ser engolides per aquest immoble. Davant, s’aixecava la manufactura Precis, on el Pedro i la dona treballaven (millor dit, ella el va contractar), i que es dedicava a fabricar cargols de rosca que en gran nombre se subministraven a la Seat. Ara el lloc l’ocupa l’ambulatori d’enfront l’antic Vapor Vell, convertit en biblioteca. En queda la xemeneia, que m’apareix en primer terme quan observo aquesta banda del carrer des del terrat de la macrofinca. Les vistes són excepcionals. És el que té ser on sóc: res no m’esguerra ara la panoràmica.
Bloc d’habitatges de la plaça de Sants. Veïnat: Plaça de Sants-El Vapor Vell/Can Mantega
Wrong coordinates
3 Comentaris