Hi ha regals, i regals. El de l’Eusebi Domènech al seu tiet mereixeria passar a la posteritat. I ben mirat, podria ser així, amb una mica de cura. L’oncle, ja difunt, passava dels noranta quan se li va fer, segur, el millor present de la seva dilatada vida. La polleria dels pares, desapareguda dècades enrere, tornava a ocupar els baixos d’un edifici de Santa Caterina, gràcies a la intervenció de l’any 2000 d’un col·lectiu d’artistes experts en el trompe l’oeil. Domènech va aprofitar la reforma de la finca per treure partit a una paret que sobresortia, i indirectament va aconseguir –la teulada multicolor d’enfront també va ajudar-hi– que la gent no es fixés tant en aquesta successió de façanes modernes de l’avinguda de Francesc Cambó, indignes de Ciutat Vella.
De l’antiga Pavia, se n’ha recuperat tot el que s’ha pogut: el rètol i la decoració modernista de principis del segle XX; la balança, sobre l’espai de treball, diria que fet de marbre; i el gènere posat a la venda, com ara els ous amb preus diversos en funció de la qualitat i procedència. No m’oblido de la mare, l’Antonieta, que posa a baix amb el davantal, ni dels fills –la Rosita i l’homenatjat– i el nét (responsable de l’encàrrec), cadascú en balcons diferents. L’Eusebi petit, al pis tercer, sembla rumiar-ne alguna. O potser simplement s’entreté observant el tragí de carros que duien els productes a plaça. A la seva esquerra, però, no hi tenia pas el mercat.
En realitat, l’accés a la botiga es feia pel carrer del General Álvarez de Castro, i prova d’això són les voltes del recinte comercial que surten representades al mural, i que se situen a la dreta de la mestressa. No és, per tant, un calc perfecte, cosa que m’agrada, perquè si bé l’obra ens transporta mentalment a una època ja passada, alhora ens avisa que, de seguir així, només conservarem el patrimoni a base de records, fotografies o pintures.
Mitgera ‘Pavia’ (av.Francesc Cambó 25). Veïnat: Santa Caterina/Pou de la Figuera
Un comentari