Hi ha regals, i regals. El de l’Eusebi Domènech al seu tiet mereixeria passar a la posteritat. I ben mirat, podria ser així, amb una mica de cura. L’oncle, ja difunt, passava dels noranta quan se li va fer, segur, el millor present de la seva dilatada vida. La polleria dels pares, desapareguda dècades enrere, tornava...
Comentaris recents