Per Marc Piquer5 febr.febr. 243
M’encuriosia molt esbrinar com aquella clara negra i translúcida que m’havien servit al restaurant xinès més freqüentat del Fort Pienc havia adquirit aquella tonalitat més aviat desagradable. Però per més que ho intentava, no aconseguia trobar ningú que m’entengués un borrall. El cert és que m’havia informat, i el meu...
Per Marc Piquer17 gen.febr. 240
He fet tard. La meva descoberta arriba quan el protagonista fa uns mesos que és mort. Me’n parlen, i lamento no haver-lo conegut. Se’n va anar quan encara no era vell, però la seva vida dóna per escriure molts llibres. En Tomás Vega, m’expliquen, era d’aquells homes que no deixen mai indiferent. Tossut, sí, i també...
Per Marc Piquer24 set.febr. 240
“La meva mare seria capaç de vendre’t pedres, i sense enganyar-te. És una dona increïble”. L’Eloy, el seu fill, li agraeix que ensumés que aquí hi havia negoci. “Cuidava avis i se’n va fartar. Quan va descobrir aquest bar, que estava molt deixat, els va fer una proposta als amos: ella prepararia menjars latinos i a canvi...
Comentaris recents