Aquest és un dels pocs establiments històrics on els empleats no han d’enfilar-se per buscar peces o articles en estoc. Feta la broma, hauria d’afegir que no sé de cap altre lloc a Barcelona on l’únic producte que es vengui siguin escales. Aquí hi trobarem tant les més típiques –aquella idèntica a la que guardo al safareig i que utilitzo per baixar coses de l’altell (després es queda al mig del passadís prop d’una setmana amb l’excusa que aprofitaré de pas per treure la pols dels prestatges)– com d’altres d’ús més professional, de fusta, que és la que fan servir sobretot electricistes i paletes.
La gamma és extensa, i si algú en busca de més sofisticades, amb baranes, per comunicar dues plantes; o de cargol, o amb els graons separats, o d’emergència, la casa també en fabrica. Abans, es feien al taller, que ara és magatzem, i on se n’acumulen unes quantes sota un sostre de l’any de la picor que sembla que s’hagi d’esfondrar. També es conserva la maquinària amb què antigament es muntava els esglaons, i, a l’entrada, un curiós quadre elèctric que no s’ha utilitzat en dècades.
El negoci és de 1890 i el porten la Mercè Yuste, besnéta del fundador, i el seu marit. Durant tot aquest temps, la família ha tingut de clients els bombers –encara els tenen–, que han utilitzat sempre les escales de Servitja per a les operacions de rescat; i ha facilitat la feina a fanalers encarregats de l’enllumenat públic, i enterramorts. En canvi, als astronautes no em consta, per bé que el lema publicitari amb què la botiga es donava a conèixer va fer molta fortuna.
Wrong coordinates
2 Comentaris