D’aquella aigua ja no en beuré

Segurament coneixedors de la bona reputació que tenia l’aigua de la font de Canyelles -avui encara un punt de trobada accedint des de la Carretera Alta de les Roquetes-, molts veïns de l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar feien l’esforç d’acudir-hi per abastir-se’n. Solien arribar-hi evitant els barrancs, a través d’un camí que creua els barris de la Prosperitat i de Verdum -l’actual carrer de la font de Canyelles-, i que discorria en paral·lel a un torrent, ja sepultat.

Tota aquesta aigua pura que baixava fins a desembocar a la riera de Sant Andreu no va ser menystinguda tampoc pels propietaris de terrenys al barri, que van veure-hi una oportunitat per instal·lar fàbriques a la zona i generar el vapor a pressió que feia funcionar les màquines. És així, doncs, com es va crear el 1851 la Companyia d’Aigües de Canyelles, autoritzada a explotar la mina que alimentaria, per exemple, la Fabra y Coats. A canvi, s’acceptava reservar per a l’ús públic part del cabal obtingut.

Segons consta, un dels brolladors s’ubicava en una torreta aixecada on ara hi ha la Meridiana. Un altre dipòsit era aquest pilar de 1910, l’únic element que sobreviu impassible als canvis que vindrien. Primer, amb la urbanització de la rambla quan s’anomenava camí de Santa Eulàlia –una reforma, per cert, molt celebrada pels obrers de la indústria de filatures-; i després, amb els usos posteriors que ha tingut la construcció, durant anys un bar de copes tancat en espera de trobar un nou llogater.

27.Pilar d’aigua (rbla.Fabra i Puig/c.Llenguadoc). Veïnat: Rambla-Can Guardiola