No gosaré mai parlar malament de les botigues de menjar saludable, per a vegetarians, vegans o celíacs i amants de la cultura macrobiòtica. Moltes treballen amb aliments de proximitat –sabrien fins i tot dir-vos el nom del pagès que els recull de l’hort– o van a buscar-los lluny, per garantir que siguin de la màxima qualitat. Avui n’hi ha més que espais públics amb desfibril·ladors, però és indiscutible la seva funció social: també ens allarguen la vida. La moda, si es pot dir així, va començar allà on menys ha afectat la crisi o més bé ho han dissimulat, en barris de gent guapa que es cuida i que una mica presumeix de fer-ho. Ara en tenim pertot arreu, i ja no és estrany veure comprant sucre de canya integral algú a qui hem vist abans prenent-se un quinto al bar de la cantonada.
Per ser justos, la tenda de l’Andrea Navarro va ser de les primeres. I no és a Gràcia ni al Born, sinó a Can Baró. Ella, que n’és veïna, va atrevir-se a donar el pas en rebre una indemnització després que un cotxe se l’endugués per endavant quan circulava en moto. El local –una antiga peixateria– ja era dels pares, però no havien trobat el moment ni els diners per invertir en un negoci que sempre havia volgut tenir la Núria González, cuinera de tota la vida i autora dels pastissos que la filla sol vendre a clients fidels, no necessàriament del barri. La Sachertorte dels divendres o la pumpkin cake (carbassa) són la prova que un pot nodrir-se amb aquestes temptacions i alhora fer vida sana. Les magdalenes, amb farina d’espelta, i les galetes de mel i civada, tampoc no desentonen entre tots aquests fruits secs, llegums cuits i secs, espècies i herbes aromàtiques.
Aquí admeten que no poden competir amb les cases de queviures regentades per xinesos. Però en general s’aprecia l’esforç d’haver obert el 2013 un comerç en un carrer gens comercial, i que en lloc de tancar, com molts pronosticaven, hagi aconseguit créixer, augmentant l’espai i l’oferta. Qui hi compra agraeix poder triar la quantitat que s’endú a casa, i que se l’informi que certes llavors aguanten poc temps, que per això són ecològiques. “Sobrevivim adaptant-nos cada dia”, assegura l’Andrea. I ho fa sense trair la fórmula de vendre a granel productes naturals; i potser el més important: tenint sempre a prop la mare.
Anem al gra (pl.Sanllehy 5 – NOU EMPLAÇAMENT). Veïnat: Can Baró
Wrong coordinates
Un comentari