He d’admetre que entrar a un restaurant, bufó però gens posat, i sentir que sona el ‘Ma vie’ d’Alain Barriere, ja dona bon rotllo. Sorprès, he preguntat si la música anava a to amb les intencions del local, obert el juny passat. I només per la resposta d’en Jérome –“oui”– he entès de què anava tot allò. Effectivement, ha obert un bar francès gairebé davant de l’Hospital de Sant Pau que ofereix menjars amb productes del país veí que encisen la clientela local… i també algunes tapes més típiques d’aquí per acontentar els molts turistes que transiten per la zona.
La Pauline Ardouin -ella, de Poitiers- i el Baptiste Busnengo -ell, de Lió- no s’havien dedicat mai a la restauració, però després d’un temps vivint al barri de Le Marais, la parella va sentir-se amb ganes de tenir també el seu petit bistrot, no a París, sinó a Barcelona, ciutat que els encantava i a la qual havien decidit emigrar plegats. Van arreplegar mobles i plats de la vaixella de casa els avis, i de mica en mica va anar prenent forma aquest piset, amb sofàs a la planta de dalt, parets d’obra vista i una oferta gastronòmica a preus molt ajustats que varia cada dia.
La fórmula del migdia sempre inclou de primer una amanida o una crema, i de segon, carn, peix o una quiche. A la carta de sopars hi ha formatges i vins importats de França, ous poché, hamburgueses, i especialitats gal·les com el camembert rostit a la mel o el pintxo de paté d’ànec amb melmelada de figa. Tot fa molt bona pinta, i arriba a taula molt ben presentat. Li auguro una llarga vida, a El Piso Bar, mentre la Pauline i el Baptiste mantinguin el nivell a la cuina, i sempre que el propietari dels baixos, quan opti per apujar-los el lloguer, no embogeixi ©BcnSingular
Deixa un comentari