És la reencarnació de Toshiro Mifune, però ben mirat, té més pinta de cowboy que de samurai. Masahiro Ishizuka és amant dels westerns, com queda demostrat fent només una ullada a la indumentària que porta -barret de vaquer, bótes de cuir- i la decoració austera amb tocs kitsch del local: pòsters de pel·lícules de l’Oest penjats a les parets, uns cactus posats a la barra d’adornament, i diverses banyes de cèrvol utilitzades com a penjadors.
L’home, a més, no seria un exemple d’afabilitat. De caràcter taciturn, recorda el Clint Eastwood desconfiat de la trilogia de Sergio Leone, i potser per això treballa tot sol (perquè vol o perquè no hi ha qui l’aguanti) i els plats que va deixant al taulell i que els clients han d’anar a buscar van arribant amb comptagotes. La part positiva és que elabora una de les millors gyozas de Barcelona, i que el mèrit se l’emporta només ell. En té de catorze varietats: de pop amb salsa takoyaki, de shiso i d’anguila i albergínia, entre altres; són petites i gustoses; i s’han d’acompanyar d’alguna cosa més -la reduïda carta inclou també ramen i gyukatsu– si no es vol marxar del restaurant mort de gana.
És una llàstima també el preu de les racions -entre els 7.20 i els 16.50 €-, massa elevat per fidelitzar els veïns de l’Esquerra pobra de l’Eixample. El carrer de Calàbria dista molt de ser la Melrose Avenue que Masahiro va freqüentar quan vivia a Los Angeles, i per molt bones que siguin les seves gyotzas, m’ho hauré de pensar dues vegades abans de repetir el dispendi ©BcnSingular
Deixa un comentari