En uns terrenys propietat dels Güell, propers als pavellons de Pedralbes dissenyats per Gaudí, es va fer realitat als anys 20 del segle passat (Sarrià acabava d’annexionar-se a Barcelona) una ciutat-jardí destinada a allotjar-hi associats del CADCI. Aquesta organització catalanista que agrupava dependents del comerç i la indústria va aprofitar la Ley de Casas Baratas de 1921 per impulsar la creació de la Cooperativa d’Estatge – Entitat Obrera, a través de la qual va gestionar la compra d’una parcel·la de 200.000 pams quadrats (uns 7.500 m2) i la construcció d’onze edificis bessons i dos d’unifamiliars.
El conjunt noucentista, signat per Bonaventura Bassegoda, va precedir aquella idea de la caseta i l’hortet, símbol de benestar i progrés, que Macià propugnaria durant la seva curta presidència. De fet, l’Avi va inaugurar 22 habitatges més que, en una segona fase, van projectar-se a l’altra banda de la Vil·la Amèlia. D’aquests, cinc van acabar anant a terra el 1994, sota el mandat de Maragall. Els xalets que ens ocupen, aixecats entre l’antic torrent dels Morts (actual carrer d’Eduardo Conde) i l’aleshores riera Blanca, miraculosament s’han conservat tots, i si bé uns quants queden encarats a uns blocs moderns que els treuen moltes hores de llum solar, il·luminen amb la seva presència un període de la història en què el cooperativisme millorava condicions de vida i oferia llars -ho podeu dir: quina sort- a la futura zona alta.
Cases del CADCI (pg.Claudi Güell / ptge.Roserar, Sarrià). Ruta: Can Ponsic/Caputxins
Wrong coordinates
Deixa un comentari