Abans de servir-me, m’avisen: si me l’espero tal com el feien originàriament les monges clarisses, em decebrà. No porta llet d’ametlles ni farina d’arròs –que reserven per a un altre dolç cada cop menys sol·licitat: el menjar blanc–, i en canvi sí que du, ou, maizena, sucre, canyella i llimona. La matafaluga -llavor de...
Si Josep Comas i Solà hagués hagut de posar-se avui a buscar planetes des del terrat de la torre heretada del seu pare, ho hauria tingut realment complicat, donada l’alçada dels edificis contigus. L’honorable astrònom confiava, no obstant, a crear escola, quan, a l’hora de fer testament, va decidir llegar al...
Potser no estan del tot ben repartides, però escultures públiques, a Barcelona, n’hi ha unes quantes. Ciutat Vella és el districte que s’enduu la palma, amb 85, deu vegades més que Sant Andreu, que només en té vuit. En total n’he comptat 339, de períodes i estils molt diferents, i amb significats molt obvis en certs...
Podríem parlar del ‘boom’ de la cuina veneçolana, sí. I de com comencem a tenir-ne unes quantes mostres a la ciutat molt significatives. Però el restaurant Caña de Azúcar és una altra cosa. Que representa el país d’on prové tot l’staff i gran part de la plantilla, és una evidència revisant la carta, elaborada com si...
És probable que sigui una de les botigues més lletges de la Rambla, que ja és dir, però una renovació de l’establiment, per on passen desenes, si no centenars, de turistes cada dia, ni es planteja (quan una cosa rutlla, se sap que no convé tocar-la). “L’error va ser del sogre”, m’explica el Domingo Vila-Puig. Segons...
Últims comentaris