Podríem parlar del ‘boom’ de la cuina veneçolana, sí. I de com comencem a tenir-ne unes quantes mostres a la ciutat molt significatives. Però el restaurant Caña de Azúcar és una altra cosa. Que representa el país d’on prové tot l’staff i gran part de la plantilla, és una evidència revisant la carta, elaborada com si es tractés d’un llibre de poemes de l’avi. L’Adnaloy Osío, una de les nétes, pretenia anar, no obstant, més enllà, i dur Veneçuela al capdamunt de tot a nivell culinari. I a Barcelona, que li recorda la seva Caracas natal i que, segons ella, té més acceptació multicultural que altres possibles destinacions per les quals hauria pogut optar, com Madrid o Berlín, on ha treballat.
Aquesta decisió que agraeixo li ha permès posar-nos a prova amb creacions que tenen molt en compte les influències gastronòmiques d’aquesta antiga colònia espanyola. Per exemple, la indígena, de la qual ha après tècniques com triturar (pilar) el blat de moro sense utilitzar farines precuites. El pico de gallo típic mexicà i el ceviche peruà ja formen part de l’ADN veneçolà, com també el pernil marinat amb tamarinde, que la gent es menja amb pa quan s’escapa al Parc Nacional de El Ávila; els tequeños; els patacones; o el pabellón criollo, potser el plat més tradicional, a partir de les sobres amb què s’alimentaven els esclaus, i que aquí reinventen (veure foto de portada).
En aquest local de l’Esquerra de l’Eixample de poc més de tres mesos de vida, l’Adnaloy demostra darrere els fogons haver estat una alumna avantatjada de Jordi Cruz (Angle), Berasategui, Aduriz i la Hoffman, i de la mare, de qui diu que la va educar moltíssim “a menjar bé”, i a cuinar millor, posant sentiments. “Busco clients als quals els agradi experimentar”, m’assegura. I penso d’immediat en aquest menú degustació un pèl caret que s’inicia amb un Guadalupe –“som molt bevedors”, m’explica–, i que es remata amb un tres leches amb marshmallow i fruits del bosc. L’arepa de costella de porc ibèric es mereix un reportatge a banda (i a fe que el tindrà); va ser l’autèntica guinda del pastís d’una nit extraordinària, que em va fer presagiar que Caña de Azúcar ha vingut per quedar-se, i deixarà empremta.
30.Caña de Azúcar (c.Muntaner 69, Antiga Esq. de l’Eix.). Veïnat: Gaixample/St.Josep Oriol
Wrong coordinates
Deixa un comentari