Si he entès el que m’ha explicat, es podria arribar a la conclusió que la finca immensa que he visitat al barri d’Horta és seva gràcies a un lladre. Cal remuntar-se, però, als rebesavis del Josep Maria, els quals van veure com una tragèdia que la filla, després d’enviudar, es casés amb l’administrador de la família, un tal Roure, que l’havia estafat i arruïnat. Amb raó tenia diners per mantenir-la, i pel que intueixo, pocs remordiments. L’home va adquirir uns terrenys, que s’estenien des de l’actual passeig de Maragall fins al carrer de Joana d’Arc, i, per seguir la tradició, es va morir abans d’hora.
De tot allò només en queda avui una petita part, que a mi igualment m’ha semblat la selva amazònica. La casa pairal se la van carregar les cosines, i els entorns –carrers de Grífols, Granollers i el passatge de Capdevila, que recorda l’oncle avi– es van urbanitzar. La resta no es toca. O això és el que el Josep Maria pretén, tot i que hi ha un pla municipal per projectar-hi un jardí públic, construir-hi habitatges, i tirar a terra l’edifici de planta baixa aixecat el 1935 i ple de records, on ell i els fills fan breus estades.
“No seria el mateix, ara és un bosc i no tindria aquesta frondositat”, esgrimeix, mentre passegem per camins marcats, els únics que, quan era petit, tenien garrofers, figueres i ametllers alineats. “Enmig no hi havia res”. Bé, sí, blat que cultivava l’àvia Teresa durant l’època de racionament, i que bescanviaven per tenir dret a un llonguet de pa blanc cada dia.
Per afició a la botànica, heretada de la mare –una eminent matemàtica-, el senyor Gallart va començar a plantar-hi a finals dels 60 pins d’un viver de Figueres, i des d’aleshores, no ha parat: cedres, baladres, ginestes –que li han desaparegut–, eucaliptus, bambús, iuques, arbres de Judea… també palmeres que l’escarabat morrut ha devorat. I així, fins a 500 varietats. El lloc, certament, desconcerta, perquè no te l’imagines; i no exagero si dic que meravella, tant com l’avi que m’hi ha convidat i que és molt conscient del gran tresor que atresora ©BcnSingular (1a versió: 21-10-2015)
Deixa un comentari