No és que l’hagi descobert ara. Ni li faig cap favor parlant-ne: els diumenges no hi cap ni una agulla. Però un bar humil com aquest en un barri tan estigmatitzat mereix unes quantes línies i, sobretot, una visita qualsevol altre dia de la setmana, quan els avis juguen al dòmino i hi ha tamborets lliures per prendre’s una canya. Fins fa poc més de deu anys, Las Palmeras era el que encara avui s’intueix des de fora: un lloc, com a molt, per anar a fer-hi el tallat o el quinto de mitja tarda si venia de pas o es vivia a prop. Aleshores ja hi treballava el José Luis Pastor, criat al Besòs, i que des de jovenet assumia feines com portar la terrassa o algunes menys agraïdes, com fregar la pica. L’amo, en jubilar-se, li va traspassar. “Allò era una mina, amb tant paleta”, em confessa.
La crisi va canviar-ho tot, però l’aposta que va fer li va sortir rodona: serviria anxoves de màxima qualitat i les cobraria a un euro. Naturalment, no hi guanyaria diners. Al principi. “Vaig començar amb una llauna de 400 a la setmana, i la gent m’omplia el local. Ara en serveixo 2000”. I s’ha fet d’or. Té vuit empleats, cinc els caps de setmana; ha ampliat l’establiment; i n’ha obert un segon a Rubí, que regenta el germà. Em queda dir el millor: les tapes –siguin de braves, peixet fregit o carn rostida– estan superlatives, i és normal que s’escapi el riure mentre es comprova el compte. De fet, les anxoves, de mida extragran, no han variat de preu, tot i que el José Luis hi inverteix molt temps: “Les netejo pèl a pèl –m’explica– fins a deixar-les impecables”. L’èxit no li ha pujat al cap, i quan pot, ajuda el veïnat. Per Nadal, per exemple, té obert, no cobra ningú, i us podeu imaginar que aquest dia el bar Las Palmeras és una festa ©BcnSingular (29-2-2016)
Un comentari