Potser no estan del tot ben repartides, però escultures públiques, a Barcelona, n’hi ha unes quantes. Ciutat Vella és el districte que s’enduu la palma, amb 85, deu vegades més que Sant Andreu, que només en té vuit. En total n’he comptat 339, de períodes i estils molt diferents, i amb significats molt obvis en certs casos –ho seria, per exemple, la gamba de Mariscal, si no fos perquè és una cigala– i més críptics en d’altres. Entre aquestes, la història ha reservat un lloc a moltes personalitats de qui avui molts de nosaltres no en sabem res i que, suposo, van fer mèrits per ocupar un espai en parcs, carrers i places. Els també homenatjats Gandhi, Carmen Amaya, Charlie Rivel o Francesc Cambó els tenim, en canvi, més presents perquè van ser celebritats del segle XX, amb qui potser algun lector va arribar a coincidir (amb el Mahatma ho dubto, però). Després hi ha les figures al·legòriques; déus, àngels i bèsties mitològiques; i en menor quantitat, personatges sortits del nostre imaginari popular i d’obres que s’han transmès de generació en generació.
Als germans Grimm se’ls ha d’agrair que recuperessin de la tradició oral contes que són universals, com La bella durment, Hänsel i Gretel i La Ventafocs, i que de tant explicar-los potser no hem parat prou atenció al seu contingut sexista, maniqueu i violent, més propi d’èpoques pretèrites. Si no generen controvèrsia ara, menys en generaven durant el franquisme, i és per això que probablement es va veure amb bons ulls que no només El Caudillo i els seus acaparessin el catàleg de monuments amb què el règim pretenia ampliar el patrimoni artístic de la ciutat.
Algun suggeriment? Era 1947, i feia tan sols uns anys que s’havia estrenat al Kursaal de la rambla de Catalunya el primer llargmetratge d’animació de la factoria Disney, Blancanieves y los siete enanitos. Qui millor que ella per embellir els jardins de Gal·la Placídia acabats d’estrenar? Amb el permís de la madrastra, ningú. La versió en bronze de la princesa d’aquest regne molt llunyà es va col·locar sobre una font ja existent, acompanyada d’un cervatell. L’autor en va ser Josep Manuel Benedicto, qui esculpiria també el Nen Pescador de Diagonal/Casanovas. Situada actualment a un lateral, la ‘Blancaneu’ forma part d’un conjunt de treballs amb una nul·la càrrega intel·lectual que cap govern municipal –i menys encara l’Audiència dels Nens- no s’atrevirà mai a proposar-ne la retirada. Significa això que no podem descartar una escultura de la Peppa Pig al passeig de Gràcia o una erigida en honor a l’Elsa de Frozen davant del Tío Che? Temps al temps.
31.Blancaneu (pl.Gal·la Placídia). Veïnat: La Llibertat-Rambla del Prat
Wrong coordinates
Deixa un comentari