La botiga ja existia, però la idea de diversificar els gustos de les croquetes va arribar molt després. I va ser cosa del cunyat. “Està tot el dia pensant…”. A l’Anna Tobella la veig una mica atabalada. No m’estranya: ha de deixar fetes croquetes d’una vintena de varietats diferents, i jo, aquí destorbant.
La rostisseria La Granja en té de clàssiques (pollastre, pernil, bacallà, carn rostida), de menys clàssiques (xampinyons i formatge, espinacs i pinyons) i de gens clàssiques (salmó fumat, sobrassada, ceps i foie). I els ha sortit tan bé la jugada, que s’han atrevit també amb les hamburgueses de pollastre i pinya, i les salsitxes i botifarres amb escalivada. Però com les croquetes, res.
Aquesta casa de menjars preparats s’ubica en ple Gaixample. I es nota. “Els gais són gairebé una tercera part de la nostra clientela”, afirma l’Anna. “Són un col·lectiu amb bastant poder adquisitiu, a qui li agrada vestir bé, sortir de nit i, pel que veig, menjar croquetes”. També molts antics veïns que han abandonat el barri vénen, si cal de l’altra punta, per fer-se amb el producte estrella de La Granja. “Funciona tant el boca-orella que és el client qui t’acaba realitzant la venda”.
Actualment, la xarcuteria serveix croquetes a parades de la Boqueria i el Ninot, i també a l’orxateria La Valenciana (!). Però la gràcia és veure-les abassegades en aquest mostrador de l’Eixample, on amb prou feines caben. “Aviat no sé com ens ho farem”. Tranquil·la, Anna, que això, el teu cunyat (qui, per cert, és l’amo) ho arregla.
Deixa un comentari