A foc viu

Polleria Lisboa (Horta) – Hi ha vida més enllà del pollastre a l’ast. Però cal anar a Horta. Allà, la graellada perfecta és possible. Ja a quarts de dotze, tres màquines comencen a rostir-hi les primeres peces: més de cent, que van agafant color i desprenent una olor que fa venir gana. “Nena, com tens les guatlles?”. “Una mica crues, encara”. L’Isabel se’n cuida quan no hi és el Robert, qui vint anys enrere va decidir incorporar-hi més fauna. El porc hi és molt present: galtes, garrons i costelles es torren al foc. I a sota, ho fan dos conills, intueixo que molt apetitosos quan la carn es cogui.

La botiga, per on ja corria de petit l’actual amo darrere la mare, no desatén els pollastres, amb tot, el producte estrella. Se’n venen 300 els caps de setmana, i el Robert Motos me n’explica el secret: “L’important no és què hi posem, sinó què li’n traiem”. Aquí s’entretenen molt desplomant els animals, pelant-los un a un a navalla i netejant-los. “I busquem que el condiment doni sabor, però no carregui”. Un preparat d’onze espècies remata la jugada. Xoriços, xistorres, botifarres i botifarrons, així com canelons i les habituals patates al caliu, se sumen a l’oferta d’aquest establiment que ja fa més de 40 anys que rutlla (Lisboa 1) ©BcnSingular

*Article publicat per primer cop el 19 de gener del 2014