ATENCIÓ: EL PALAU S’HA VENUT A UN INVERSOR I TOT EL MOBILIARI INTERIOR HA SORTIT DE L’EDIFICI
Va ser una mica de rebot, que els Moxó es fessin amb aquesta casa senyorial del divuit. El palau que duu el seu nom hauria seguit en mans dels Graell, o ni això: seria avui dels Castelló si la falta de descendència no els ho hagués impedit. Però, en cap cas, els Moxó no desentonaven: el llinatge, originari de Cervera, ja feia més d’un segle que havia aconseguit l’estatus nobiliari, i qui no era baró, era marquès, o totes dues coses.
D’entre l’estirp d’aristòcrates de sang blava que hi van habitar (i que, de fet, encara hi viuen), potser va ser Francisca Güell, filla d’Eusebi Güell -mecenes de Gaudí- i àvia dels actuals propietaris, qui n’ha deixat més empremta. Ella va encomanar una gran reforma que va permetre l’electrificació del palau, i va tenir també el bon gust d’adquirir a Itàlia un preciós conjunt de llums de cristall, la col·lecció particular més important que es conserva a Barcelona.
La mateixa Francisca, davant el temor que durant la Guerra Civil cremessin l’edifici, va idear una jugada perfecta: va cedir-lo a la Generalitat perquè l’utilitzés per a oficines, però abans va dipositar en diferents museus de la ciutat tots els béns, prèviament inventariats. Anys després, el mobiliari tornaria al seu lloc, amb l’excepció d’una taula de billar que algú creu haver vist en un altra residència de la família: el Palau Güell.
Fotos: ©MontseGarcía
En realitat, no es troba a faltar, atenent les moltíssimes perles que s’apleguen en les diverses estances. Els detalls els té la gent de Cases Singulars, que organitza les visites. Si crèiem que, travessats els salons, el menjador, la biblioteca, i vista també l’habitació on fins el 2000 hi dormia la mestressa, ho havíem descobert tot, anàvem errats. La gran sorpresa, sense discussió, són les golfes. “No us podeu imaginar com estaven”, comenta la guia durant aquesta incursió inesperada. L’espai, tot i que arreglat, és plena d’objectes vells, i hi ha uniformes que ningú no ha tocat des que el servei va deixar d’ocupar les cambres, fa ara més de cinquanta anys ©BcnSingular
Fotos: ©MontseGarcía
Deixa un comentari