Elles ho tenen molt assumit: “Sembla que pertanyem a una altra època”. La relació de les pageses de la plaça de Sant Galdric amb els comerciants del recinte porticat és pràcticament nul·la. També amb els turistes: “A nosaltres no ens aporten res”. La Maria Àngels Comas, la Rosa Bagués i la Lluïsa Cirera són tres exemples de dones que venen el gènere a cel descobert, com ho feien ja les camperoles de les hortes de Sant Pau, Sant Antoni i Sant Bertran que s’ubicaven al Pla de l’Os, a mitja Rambla, abans que es construís el mercat de la Boqueria.
“Aquí ens ho mengem tot: sol, pluja i fred”. Malgrat dir-m’ho resignades, estan avesades a les inclemències del temps, i saben que l’alternativa -la feina al camp- és molt més dura. Que li preguntin al Josep Rabella (nascut el 1974), qui va decidir sacrificar-se pels pares quan físicament no els veia bé, i agafar el timó del negoci familiar: unes terres a Sant Boi que donen rendiment des de fa gairebé un segle. “20 anys enrere treballaven en aquella zona entre 15 i 20 pagesos de la meva edat, avui com a molt en som cinc, i no m’estranya: jo no he fet mai vacances”.
Si un sentit té que segueixin existint aquestes parades és pels productes de temporada que ofereixen. Alvocats, al febrer no en trobareu; tampoc no crec que tinguin taronges a l’estiu. No us enganyaran: tomàquets amb gust de tomàquet? Espereu-vos a les primeres collites de maig. Ara al gener, millor emportar-se verdura: col, mongeta verda, bledes. I patates, sempre que no hi hagi hagut tempestes que les hagin espatllat. Una hora m’hi he estat, parlant amb les pageses i proveint-me de queviures, i només han acudit clientes grans. M’han fet sentir jove. Jove i privilegiat ©BcnSingular
Pageses de la Boqueria, plaça de Sant Galdric (Raval). Ruta: Rambla de Sant Josep i la Boqueria
Deixa un comentari