Quan el 1916 es va crear la companyia Transmediterrània, la flamant via Laietana ja havia completat les tres fases d’obres de què va constar aquest projecte titànic que va endur-se per endavant bona part de la Barcelona antiga. Durant els anys posteriors, va ser el torn d’anar aixecant, més o menys alhora, els edificis amb què la ciutat pretenia emmirallar-se en les solucions arquitectòniques plantejades a Chicago arran de l’incendi devastador que va obligar a reinventar la metròpoli nordamericana. No podien ser, per tant, unes construccions qualssevol, si bé no es va arribar a l’extrem de projectar-hi gratacels com els que s’agrupen en el downtown de les grans urbs ianquis.
Tenir la seu a la via Laietana significava jugar a Primera Divisió, formar part de la lliga de les grans corporacions. Però a Transmediterrània –sorgida de la fusió de quatre importants navilieres, dues valencianes i dues barcelonines-, li convenia, a més, no estar lluny dels seus bucs atracats a port. Tant és així que es va fer amb la pole position, just davant de Correus, cosa que li permetia estar pràcticament encarada al mar. Va ser igualment deliberat erigir al vèrtex una torre que simbolitza un far; i decorar la façana amb caps de mariners i una àncora, que és la que acompanya les sigles de l’empresa naval.
L’interior, ocupat ara per la Secretaria d’Universitats i abans per jutjats de causes civils, ens depara dues sorpreses més. D’entrada, un gran vestíbul des d’on és fàcil imaginar-se com baixa per l’escalinata algú que s’apressa a participar en un ball de gala organitzat a bord (sí, hem de suposar també que som dins d’un vaixell). I sobretot, la impressionant claraboia, que té forma de submarí. Haurem, però, de pujar fins al tercer pis per comprovar perquè el Capità Nemo s’hauria sentit aquí com a casa.
9.Edifici de Transmediterrània (via Laietana 2, La Ribera)
Wrong coordinates
Deixa un comentari