Se’l recorda més per les fabuloses torretes d’estiueig que va aixecar als barris de Vallvidrera i el Tibidabo, i per algunes perles modernistes disperses per la ciutat, com la Casa Anita Rodés, a Vallcarca; la Casa Sabadell de l’avinguda Meridiana o, propera a aquesta, la Casa Juan Sellarés, al Camp de l’Arpa. I amb raó, perquè són, tots, edificis magnífics. Poc abans de morir, però, el mestre d’obres Josep Masdéu i Puigdemasa encara ens va regalar aquesta curiosa mansarda feta de trencadís.
La coberta gaudiniana, fruit de l’ampliació el 1930 d’una finca més antiga, només es distingeix bé des de la vorera del davant, i com que queda relativament apartada dels circuits turístics que discorren pels carrers paral·lels (la Sagrada Família és a tocar), poca gent s’ha adonat de la seva existència. Molt desconegut és també el seu interior, amb parets decorades amb paons reials (segurament obra d’un altre autor), i encara més un vestíbul veí (el del número 272), on gairebé ja ni s’aprecien els angelets del sostre, tan difuminats que sembla que es vanin de fer-se fonedissos ©BcnSingular
Deixa un comentari