Barcelona és una caixa de sorpreses, també els seus parcs. El de Joan Miró, habituat com estic d’anar-hi amb les nenes, sempre he pensat que les cotorres l’estan utilitzant de camp base per tramar-ne alguna, i que quan passin de veritat a l’acció ja serà massa tard. Però des que he descobert aquest racó que anomenen Espai d’Especial Interès per a la Biodiversitat, conservo encara alguna esperança.
La parcel·la, de 450 m2 i visible passejant per la pèrgola, és una petita Gàl·lia lliure d’espècies invasores, veïns inclosos. Tan sols hi poden accedir jardiners com el David Pastor –per cert, amabilíssim– i aquelles aus, insectes o animals invertebrats considerats beneficiosos i als quals s’intenta atreure perquè se sentin aquí com a casa.
Aquest indret naturalitzat ja existia -era conegut com el Jardí de les papallones– però les obres del futur parc de neteja i la persistència d’un llibreter jubilat que havia mogut cel i terra per defensar-ne la continuïtat, van forçar-ne el trasllat. D’allà s’han recuperat plantes ornamentals i aromàtiques com els lilàs, o amb propietats medicinals, com les sàlvies o les Tulbaghia violacea, que per l’olor que desprenen no m’estranya el nom comú que li han posat: alls de societat.
Aquestes espècies, més les que s’han incorporat ara -cirerers d’arboç, menta, fonoll o romaní- nodreixen marietes, cucs, abelles, xinxes o caràbids; bestioles, totes, capaces de controlar plagues i que en certa manera contribueixen a la nostra pròpia supervivència. Ben mirat, l’Espai d’Especial Interès per a la Biodiversitat és una mena d’últim refugi. I en cas de perdre’l, només ens quedaria un únic cartutx: avisar Ladybug.
Espai d’Especial Interès per a la Biodiversitat. Parc de Joan Miró
Wrong coordinates
Deixa un comentari