Consultant el currículum de Josep Maria Rodríguez Guerola, podríem pensar que ens trobem davant d’un pastisser que segurament ja ho ha donat tot en aquesta professió, i que, ara, per mèrits propis, viu de renda. Aquest alumne avantatjat de la Hoffman ha fet carrera als obradors d’Oriol Balaguer, el Foix de Sarrià i la Pastisseria Totel d’Alacant, propietat de Paco Torreblanca, probablement el mestre de qui més n’ha après, juntament amb Yann Duytsche, de la Dolç de Sant Cugat. Rodríguez Guerola ha tocat les estrelles treballant als restaurants Miramar i Zuberoa, i a la Pâtisserie Faunchon de París, la crème de la crème. Des de fa tres mesos regenta amb el seus pares un negoci molt llaminer a l’Esquerra de l’Eixample. Té 27 anys.
Rodríguez Guerola va ser un dels triomfador absoluts de l’edició 2011-2012 de la Coupe Du Monde de la Pâtisserie, gràcies a dues espectaculars creacions, la Rosa dels Vents i Mandarin Express. Són la millor alternativa a les coques de Sant Joan, un assortit que no es queda curt. D’entre totes, me’n proposa una feta de brioix, i amb galeta cruixent d’ametlla, perles de xocolata, cirera natural i sucre perlat. El règim haurà d’esperar.
L’afició pastissera d’aquest jove talent li ve d’observar l’àvia. “Ella em va despertar la curiositat”. Avui és ell qui centra totes les mirades, i no vol defraudar. “La qualitat del producte és innegociable, i sabem que té un preu, però l’objectiu que ens hem proposat és arribar a tothom”. Potser per això, La Pastisseria és també forn i cafeteria, i exhibeix a les vitrines pastissets individuals que, per quatre euros, ens conviden a perdre els sentits. “El Tatin mini de poma, has de provar el Tatin!”, m’indica un client entusiasta. Jo, però, ja fa estona que m’he fixat en unes altres postres: una versió de la Rosa dels Vents i del Mandarin Express servides en got, i que es recomana acompanyar d’un vi dolç, o d’una copa de xampany o de cava.
La crisi, a en Josep Maria, no li fa por. Ni tampoc l’àmplia oferta de pastisseries de nivell que tenim a Barcelona. “Aquí, com a París, hi ha espai per a tots, està demostrat”. En altres paraules, els dolços són un producte de primera necessitat. I en particular, aquests. De fet, el dubte és quin ho és abans: si la mousse d’avellana, el pink de gerds o la lionesa de crema amb plàtan.
Deixa un comentari