Construït per Elies Rogent en un lapse de vint anys (1863-1882), l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona evoca els palaus medievals, amb la particularitat que en lloc de rebre’ns al vestíbul el criat, ho fa la guia, que es diu Cristina. Ella no ens durà a l’habitació on dorm un suposat prelat, ni al saló on uns reis ficticis celebren els banquets, però sí a la planta dels antiBolònia. L’hem batejat així pels mesos que hi van passar clapant dins de sacs enconxats i preparant sopes Maggi amb el fogonet a tan sols un pam dels quadres cedits pel Museu del Prado.
Avui, i arran d’aquella tancada que va acabar com el rosari de l’aurora, l’accés al primer pis està una mica més restringit. S’hi han instal·lat unes portes de vidre, sí, però ningú no ens barrarà el pas si pugem per l’escala noble, que també ens hi porta. Precisament al replà superior (perquè ens entenguem, on hi ha els tapissos) arribarem aviat a una conclusió: no hi ha resposta per a tot en les rutes organitzades pel departament de Protocol de la UB.
Fotos: Montse García
Observeu, sinó, les galeries cegues: intercalen el lema perfundet omnia luce (“la saviesa ho impregna tot”) amb representacions de l’astre solar, i incorporen també el nom d’aquells estudis o graus més corrents de l’època. Llegeixo: administratio, farmaceutica, historia, mineralogia, mineralogia, mineralogia… perdó? Segueixo llegint: mineralogia… un altre cop? I el següent… mineralogia! Arribat a aquest punt, m’atreviria a apostar que, EFECTIVAMENT, mineralogia apareix més vegades. Sis, per ser exactes. “Desconeixem per què”, m’informa la Cristina. De manera instintiva, torno a mirar cap amunt: perfundet omnia luce. “Què hi farem!”, penso. No es pot saber tot.
Deixa un comentari