No tinc l’honor d’haver conegut en Joan Balaciart, però m’atreveixo a dir que estaria avui orgullós de la seva família, com suposo que va estar-ho també en vida. Gairebé 25 anys després de la mort del mestre, la serralleria més popular del districte es conserva tal com Balaciart la va deixar. Alguns dels seus darrers treballs de ferro decoren tant el passadís d’accés al taller com l’interior de l’obrador. Majoritàriament, són planxes metàl·liques en relleu –mitjançant la tècnica del repujat, apresa de ben jove- que feia per diversió; retrats dels expresidents Pujol i Maragall, de Reagan, Cruyff, Picasso, Dalí… L’home, realment, els clavava. No era així com es guanyava el jornal, però n’havia arribat a vendre. Quan es donava el cas, solia repetir l’obra al cap de quatre dies perquè seguís fent-li companyia. “S’estimava algunes peces com si fossin fills”, recorda la Joana Balaciart, ara una àvia entranyable.
El seu pare, com tants altres manyans d’aquest sector de Gràcia, rebia tota mena d’encàrrecs: cadires, reixes, bufets, ornaments. Ningú no discutia que era un bon artesà: “hecho a si mismo”, proclamava un article publicat el 1971 a La Vanguardia. Però el reconeixement artístic potser va arribar tard. Això sí, va tenir com a admirador Josep Puig i Cadafalch, alguns edificis del qual compten amb elements que duen la firma de Balaciart. Una bona mostra del seu talent la trobem a la mateixa façana de la serralleria, on destaca el drac amb llengua viperina que adorna l’entrada.
La casa també la va construir ell. “Va ser de les primeres d’aquella zona, ja que en aquells temps” –la Joana parla dels anys 40- “tot eren terrenys que pertanyien a la masia de Can Compte”. El barri ha canviat. I tant que ha canviat! Però el número 55 del carrer de Pi i Margall es manté immutable, per dins i per fora, en record d’un ofici en vies de desaparició, i dels artistes anònims que, com en Joan Balaciart, s’han guanyat el dret a perdurar en la memòria ©BcnSingular (17-10-2012)
Serralleria Can Balaciart, c.Pi i Margall 55 (Gràcia Nova). Ruta: Can Compte/Ca l’Alegre de Dalt
Deixa un comentari