Allà on neix el carrer de Ballester, al barri del Putxet, se succeïen un conjunt d’habitatges unifamiliars que, amb els seus respectius jardins, ocupaven un terreny immens, molt frondós, perfecte per veure-hi niar una gran quantitat d’espècies. Aquest pulmó verd, privat però verd, ha anat disminuint al mateix temps que s’hi anaven construint noves finques, com ara una de ben llastimosa a la cantonada amb el carrer de Berna, o les que donen a General Mitre. És precisament la ronda del Mig la que es va endur per endavant part de la increïble Casa Tosquella, i un tros també del pati de la casa de Manuel Rocamora. Però el que més sobta és que Porcioles ho fes amb el vistiplau d’aquest veí tan distingit. “Eren amics”, em comenta la Isabel, guia de Cases Singulars. D’alguna manera, aquell despropòsit s’ha vist compensat avui amb la tasca que realitza la Fundació Cultural Privada Rocamora, creada amb l’objectiu de divulgar el patrimoni cultural que l’edifici atresora.
A Manuel Rocamora Vidal (1892-1976), l’afany de col·leccionar li venia de petit, i per imitació dels pares, que també havien convertit casa seva en un autèntic museu. Va començar reunint ceràmiques originals d’Alcora, va continuar amb els vestits que guardava la mare, i ja no va parar. Rocamora pertanyia a una família burgesa que es va cobrir d’or quan la seva indústria de sabons i bugies va fer les Amèriques. Ell, però, sempre va preferir els pinzells a les espelmes. A la Llotja va desenvolupar la seva vocació de pintor, que va compaginar amb la de mecenes, i que el va apropar a artistes i intel·lectuals de l’època. Amb Ramon Casas l’unia, de fet, una relació de parentesc. Un espectacular Casas de més de 4 metres de llargada domina, per cert, el saló de la planta noble.
No tot el que Manuel Rocamora posseïa es conserva avui entre aquestes quatre parets. Més de 4000 peces de roba i altres accessoris les va donar a l’Ajuntament, un fons que va servir per crear el Museu Tèxtil i d’Indumentària del carrer de Montcada i que ara s’exhibeix al Palau de Pedralbes en espera del seu trasllat a les Glòries. La veritat és que no es troben a faltar perquè, si una cosa hi ha a la casa, són obres d’art i objectes curiosos: reclams publicitaris, un mòbil dels Quatre Gats que el seu amic Picasso hauria fet per a la taverna modernista, el prototip en bronze del monument a Colom, binocles del Liceu, ventalls, una vuitantena d’autòmats, nines, sabates, baralles de cartes i fins i tot mascarons de proa i plats decorats amb llangardaixos (!)
L’afició als globus aerostàtics també hi és molt present, tant en recipients i rellotges com a la biblioteca, especialitzada en aeronàutica, i que conté més de 5000 volums. Les visites que organitza Cases Singulars finalitzen al jardí romàntic. O millor dit, al que en queda. Em va semblar entendre que Porcioles no va ser l’únic culpable. La venda d’una parcel·la hauria permès als hereus sufragar la reparació dels terres d’aquest palauet isabelí que havien estat envaïts pels tèrmits.
Deixa un comentari