Creieu-me: feu tard. Podria molt bé vanagloriar-me d’haver descobert aquest lloc i la seva tapa clàssica, però el que em surt és lamentar que sigui ara, i no fa cinc, deu, o vint anys enrere, quan m’he dignat per primer cop a provar-la. El 5 Hermanos de Canyelles, obert el 1976, ja el coneixia, perquè el barri, més o menys, l’he anat freqüentant. I aturar-se aquí, tothom de la zona sap que és obligat. Però ni he estrenat la brasa (i això que són uns mestres en carns a la pedra: la de vaca vella l’importen de Madrid), ni he tastat la paella dels dijous (me n’han parlat meravelles), ni m’havia demanat encara les croquetes casolanes de la abuela, de mida considerable.
L’àvia en qüestió ja les servia a l’antic Bar Jané, a la zona de barraques de la Guineueta Vella. Després del trasllat forçós del negoci al nou polígon, la filla -Teresa Feliu- va agafar el relleu i va seguir fent-les, respectant al màxim la recepta. Avui, és un dels cinc néts -el Julio- qui les prepara de manera idèntica. Us preguntareu què tenen d’especial, a part de molts anys de vida. No se’m permet donar detalls, ho sento. Us n’adonareu al moment. Són de pollastre, i van ben carregadetes, no precisament de beixamel -que no en porta- ni d’oli -no passen per cap fregidora-, sinó (de què ha de ser)… de pollastre. Pollastre a la planxa, per ser exactes. Sempre en tenen. O gairebé sempre: “Vuelan“, es van disculpar el dia que m’hi vaig presentar sense avisar.
Si bones ja ho són, molt millor es digereixen en un entorn com aquest, que traspua bon rotllo; per començar, entre els propis germans. A la clientela -“ens ve gent de tot arreu”, em diu el Jordi, el petit- se la complau amb escreix. Amables és dir poc, i quan porten el compte, directament t’hi abraçaries. Escrit pràcticament el ‘post’, hauria d’estar pensant ja en el següent, però aquesta vegada admeto que no puc. Molt aviat m’hi tornaran a veure: cal recuperar com sigui el temps perdut.
5 Hermanos (c.Federico García Lorca 31, Canyelles). Tanca els dimarts.
Wrong coordinates
Deixa un comentari