“Perdona, hi és, el Jaume?” “El Jaume va morir fa cinc anys”. “Òndia”. De fet -m’assabento a continuació-, l’home no va conèixer mai el local que porta el seu nom. Així és com el Robert López, propietari de l’establiment, va voler homenatjar el seu amic, “un segon pare”. Havia començat a intimar-hi molts anys enrere: ell freqüentava com a client La Creperia quan el Jaume Gispert n’era un dels cambrers, i aquest, al seu torn, acudia a prendre un tallat al bar del passeig de Sant Joan on el Robert va iniciar-se en el món de la hostaleria. Els seus camins es van creuar dos cops més, ara ja, treballant plegats, al Paral·lel i al Front Marítim, però un maleït infart va impedir que emprenguessin junts una tercera aventura.
Avui, Can Jaume és un d’aquells llocs que, tot i estar al costat d’una benzinera, ha sabut fer barri en un no-barri, la Sagrera Alta, amb poca vida comercial més enllà del mercat de Felip II, i poc procliu a dedicar-hi estades llargues. Hi ha contribuït, sens dubte, la mà esquerra de l’amo, fidelitzant el públic amb descomptes, sorteigs de lots de Nadal, i entrepans personalitzats, al gust del consumidor, el qual pot anar afegint alguns ingredients -mozzarella, bacó, tomàquet, ou ferrat…- a 0,50 euros. M’he menjat el més popular, un Matías, anomenat d’aquesta manera perquè així el deu voler sempre… un tal Matías. Combina pollastre, formatge fos, pebrot vermell i ceba cruixent, però si la pròxima vegada decideixo que porti també salsitxes i olives, potser resulta que estic demanant-me un Nicolás, un Vicenç, o qui sap si un Barcelona Singular ©BcnSingular
‘Matías’ – Can Jaume, Felip II 96 (Sagrera). Ruta: El Sagrer/Sagrera Alta
Deixa un comentari