Una de les entrades habituals al petit barri de La Satalia és l’accés per Blasco de Garay. El carrer, existent des de finals del segle XIX, té la singularitat que està dividit en dos d’ençà que van enderrocar-se set finques: els números 62, 64, 66 (costat Besòs) i 67, 69, 71 i 73 (costat Llobregat), segons m’assegura el tuiter @quotidianitats, ara fa uns 30 anys. El resultat d’aquella operació urbanística que va permetre perllongar fins a Nou de la Rambla el passeig de l’Exposició -creat el 1942- esdevé molt visible a banda mar, on s’observen mitgeres al descobert que no s’han polit, i amb trossos adherits de les cases contigües tirades a terra.
La peça aïllada situada a la vorera de dalt sí que exhibeix una paret lateral completament reformada (s’hi han afegit finestres i unes falses obertures a sota), i resta unida a la seva esquerra a una construcció de planta baixa, i amb les teules originals, que acull un taller mecànic. L’immoble de dos pisos data de 1899, tal com queda fixat al coronament, i algun historiador n’ha atribuït l’autoria a Josep Domènech i Estapà. Allà viu, des que es va casar, una àvia de 88 anys, la Vicenta Sans, que va ser la jove de l’antic propietari, i que m’explica que el seu sogre li havia comprat el bloc sencer a Enric Sales Remolat, el qual, m’assegura ella, treballava als baixos de forjador (el negoci Troqueles Sales, amb una nau a un polígon d’Esparreguera, suposo que es va originar aquí).
Més avall encara, consta a la Carta Arqueològica de Barcelona que hi havia un refugi antiaeri (l’R. 0144) però la Vicenta diu no saber-ne res. Confio que la dona m’acabi agafant confiança -amb l’excusa que visc a cinc minuts-, i pugui demanar-li un dia si em deixa inspeccionar per dins l’edifici per si sona la flauta i descobreixo algun vestigi de l’amagatall ©BcnSingular
Deixa un comentari