Potser no ha estat una bona idea fer un ‘post’ de la plaça de la Pomera ara que està ocupada amb casetes prefabricades, tanques, sacs de runa, maquinària i material utilitzats per als treballs de reurbanització del carrer Gran de Sant Andreu. Però amb l’espai buit de trastos tampoc no hauríem aconseguit trobar l’arbre que dona nom a aquest indret trapezoïdal, perquè fa mesos (i anys, diria) que algú el va arrencar (un diari electrònic del barri va ser el primer a alertar de la seva desaparició). Des d’aquí reivindico replantar-lo al més aviat possible per tal que no s’oblidin els motius pels quals hi era. La pomera (suposo que una d’anterior) provenia del pati d’un dels edificis que va haver d’anar a terra als 60 arran de les esquerdes causades allà mateix per les obres del Metro Transversal.
El solar deixat de resultes dels enderrocs va trigar a recuperar-se per a l’ús veïnal, i no va ser fins al 1986 que la mitgera que havia quedat al descobert va pintar-se seguint la tècnica del trompe-l’oeil. El muralista Antoni Gabarre hi recrea un paisatge de casetes com les que es mantenen dempeus darrere d’aquesta paret, i que són el testimoni d’un poble, Sant Andreu de Palomar, que no ho ha deixat de ser malgrat absorbir-lo Barcelona ©BcnSingular
Deixa un comentari