Abans que es divisés al front marítim aquesta successió de gratacels que recorden el Downtown d’una població nord-americana tant com un ou se sembla a una castanya, Barcelona ja en tenia uns quants construïts durant els darrers anys del franquisme. Competien per endur-se el premi a l’edifici més alt i lleig de la ciutat, i segur que estava nominat el que hi ha davant del polígon del Sud-Oest del Besòs: ‘El rascacielos’. Així es coneixia i es coneix encara aquest bloc imponent de 15 plantes aixecat el 1968, amb habitatges que no arriben als 70 m2.
Els residents de la finca tenen prohibit pujar al terrat, que no està habilitat per celebrar-hi festes chill out i ni tan sols fer-hi la bugada. L’única manera d’accedir-hi és a través d’una finestra, però no acabo de veure els veïns -la gran majoria, gent gran- repetint els malabarismes que m’han dut a mi fins aquí dalt. No us diré que no ha valgut la pena: he gaudit d’unes vistes diria que insuperables d’una zona poc donada a oferir-nos imatges de postal, i molt menys encara, a presumir-ne ©BcnSingular
Deixa un comentari