“La meva mare seria capaç de vendre’t pedres, i sense enganyar-te. És una dona increïble”. L’Eloy, el seu fill, li agraeix que ensumés que aquí hi havia negoci. “Cuidava avis i se’n va fartar. Quan va descobrir aquest bar, que estava molt deixat, els va fer una proposta als amos: ella prepararia menjars latinos i a canvi s’enduria només una petita part dels beneficis. Com que no tenien res a perdre, van acceptar”. Avui encara ho celebren. I d’això ja fa gairebé deu anys.
El restaurant Bella Terra funciona. No m’estranya, veient les promocions que fan de dilluns a divendres. Un plat combinat surt per 5,5 euros i la beguda no es cobra. “Sé d’altres llocs equatorians fins i tot més barats, però ni posen tanta quantitat ni la qualitat del producte és tan bona. La gent, quan demana un sancocho, hi vol veure chicha i notar el cacauet. Ara entens per què heu hagut de fer cua?”. No m’ha importat; així he tingut temps de repassar totes les excel·lències culinàries del país: moros de lentejas, chaulafán, caldo de pata o de torrejas, chupe de pescado, guatita, lengua guisada, caldo de menestrón…
L’Eloy canvia cada dia els menús, també a un preu molt assequible, però no en serveix a la terrassa de fora ni als seients d’estil ianqui de dintre. “Vam adonar-nos que per tenir a tothom content, hauríem hagut de contractar més personal. Vam optar per una cosa diferent: reduir taules i col·locar els clients a prop de la cuina”. En veritat, la sala on dinem no és la bomba. Però ho salva l’ambientàs, i, insisteixo, aquest sancocho de tonyina digne dels millors restaurants llatinoamericans.
“Ens vénen paisanos de tot el món”. És dir-ho i escoltar de cop dues parelles parlar en francès. Els miro i per les seves faccions juraria que són equatorians. “Turistes francesos”, em confirma l’Eloy. “Però d’origen equatorià”, puntualitza. Quan crec que no em tornaré a deixar sorprendre, em mostra unes postres a 5 euros que si sóc llaminer, diu, m’encantaran. El dulce de tres leches està ideat per endur-se’l a casa. I compartir-lo. Li faig cas i me l’emporto, però em sembla que no seguiré els seus consells al peu de la lletra.
Deixa un comentari