Que el jove uruguaià Diego Arriola i la seva parella, Cecilia Echenique, tinguin una cafeteria sueca, no és en el fons gens estrany. Ella, de fet, va néixer al país escandinau anys després que els seus pares fugissin de la dictadura instaurada per Juan María Bordaberry. Es van adaptar tant a la cultura nòrdica que encara hi viuen. El Diego i la Cecilia es van conèixer aquí, però va ser prenent un cafè a Göteborg quan la idea que feia temps que a ell li rondava va acabar de prendre forma: obririen un bar íntim com aquells que freqüentaven, i el tindrien al seu barri, a Sant Antoni. No es tractava només de traslladar el concepte -lloc acollidor, producte de qualitat i molt bon servei-, sinó també d’oferir les mateixes temptacions, inspirant-se en el pastisser de moda Roy Fares. I això passava irremeiablement per elaborar kanelbulle.
Aquests dolços gairebé centenaris que han fet fortuna en terres dels víkings i que els estatunidencs han copiat a la seva manera (cinnamon roll) són la millor carta de presentació del Manso’s Cafe. Contenen mantega, cardamom i sucre candi, i vainilla els que no porten canyella. Suecs que els han provat asseguren que no se’n troben de millors. La perícia de la Cecilia no es limita, però, a aquestes pastes sublims. De professió, odontòloga, té tant domini de les dents com dels paladars aliens, i quan no sorprèn amb una quiche d’espinacs, formatge de cabra i figues confitades, ho fa amb una col·lecció de pastissos que, amb permís dels rotllets, haurem d’anar descobrint.
Rotllet de canyella – Manso’s Cafe (Manso 1). Veïnat: Mistral
Wrong coordinates
Deixa un comentari