Qui era Francisco Salvany? Potser als estudiosos aquesta pregunta no els va fer perdre la son. Però la veritat és que m’ha deixat intrigat llegir el seu nom, això sí, amb dificultats, enmig de tant home prominent. “No ho sabem amb absoluta certesa -comenta la guia-, però podria tractar-se d’un dels metges participants en una expedició per fer arribar la vacuna de la verola a les Índies“. Cal aixecar el cap i tenir bona vista per adonar-se que Salvany comparteix protagonisme, per exemple, amb l’Arciprestre de Hita, amb molts altres prohoms i, curiosament també amb una mena d’asteriscs. “Pensem que no se’ls va ocórrer més gent a qui honorar”. Vaja, això ja costa més que m’ho empassi.
Fotos: Montse García
Anècdotes a banda, el Paranimf de la Universitat és, des de la mateixa porta d’entrada, un dels indrets més màgics que he trepitjat. L’arquitecte, Elies Rogent, pretenia meravellar amb tanta exuberància, i a fe que ho va aconseguir. L’enteixinat, les parets decorades amb guix policromat, els bancs, els elements d’estil mudèjar i plateresc, les trones, les rajoles, el dosser amb columnes de marbre verd, les pintures de temàtica històrica, els medallons… tot m’entusiasma. Com deia Rogent, el conjunt “impressiona l’ànim i fascina la imaginació”.
El mateix Antoni Gaudí hauria pogut quedar-ne igualment encantat. Però va preferir desafiar Rogent, a qui tenia de professor. El seu projecte final de carrera va ser, de fet, una versió lliure i molt més atrevida del Paranimf (que per aquelles dates estava ja a mig construir). Comprenem que a Rogent aquesta gosadia li toqués la moral i l’orgull. Anys més tard, Gaudí es faria un nom, però l’autor de la Sagrada Família no va tenir altre remei que conviure sempre més amb un aprovat justet fruit d’aquella insolència.
Deixa un comentari