ATENCIÓ: EL BAR PALMER SOL OBRIR ARA ELS DIVENDRES A LA NIT I TANCA ELS DISSABTES
S’hi pot anar, és clar, també els matins i els migdies de qualsevol dia feiner. Però és els dissabtes quan puc i quan m’agrada esmorzar al Palmer. Si no hi entra a fer un cafè la Conxita, quiosquera de la plaça, ho fa en Conrad, forner del barri i a qui hem d’atribuir part de l’èxit dels entrepans que s’hi serveixen. O en Lluís, l’advocat, sempre enfeinat. O l’empleat del súper. O tantes parelles de jubilats que tampoc no fallen mai, i que es distreuen amb la meva filla. Cares familiars, totes, que potser em trobaré després a la peixateria o mentre omplo una quiniela.
La cafeteria Palmer, abans ubicada on ara hi ha l’estanc, va tenir primer amos mallorquins. L’avi empordanès d’en Josep va adquirir-la el 1944; posteriorment, va passar a mans del gendre, i des del 2000 que se’n fa càrrec el nét. “El barri ha canviat molt. Mira: de la generació que avui hauria complert 50 anys no hi queda pràcticament ningú. La droga va fer molt mal al Poble-sec“. En Josep Punset em parla dels vuitanta, quan la plaça de Santa Madrona rebia un altre nom: la plaça de l’Agulla. Hem estat molts els nous veïns, d’aquí i de fora, que això, per sort, no ho hem viscut.
En Josep plega d’hora. Un accident greu de moto l’ha obligat a fer rehabilitació, de manera que quatre dies a la setmana agafa la bici i escampa la boira. Un quadre de dins el bar deixa constància d’aquesta afició per les dues rodes. La resta, des de les taules de marbre fins als gots de vidre del cafè amb llet, ens indica que som en una cafeteria aparentment normal que en realitat no ho és tant. Perquè… si no existís, on aniríem?
Cafeteria Palmer, pl.Santa Madrona 1 (Poble-sec). Ruta: França Xica
Deixa un comentari