ATENCIÓ: L’ANTONIO ROMÁN VA MORIR A PRINCIPIS DE 2018
Poc se’n sap, d’aquest carreró interior que vaig descobrir per casualitat quan creia conèixer ja tot el barri de la Sagrada Família, després de setmanes d’haver-lo estat recorrent de punta a punta. M’havia quedat més d’un cop amb aquella façana, al número 425 del carrer del Rosselló, realment curiosa, però el que s’hi amaga dins no podia per res del món imaginar-m’ho. Darrere la porta opaca i de color terrós de l’entrada, s’arrengleren a banda i banda una vintena de casetes. Cadascuna tenia, fa anys, un pati, però successives reformes els han eliminat. Ara, molts veïns, del que gaudeixen és d’un terrat.
L’Antonio Román em convida a pujar al seu. Ell és el propietari més antic, i un dels set o vuit que es va negar a vendre quan Metro 3 va trucar al timbre. La intenció de la immobiliària era quedar-s’ho tot per aixecar-hi pisos, i, de fet, va arribar a adquirir una quinzena d’habitatges. Però la crisi i, sobretot, la resistència dels qui entenien que viure aquí és un privilegi ha permès mantenir íntegre aquest conjunt, únic i absolutament desprotegit. M’atreveixo a dir que qui hauria de vetllar per la seva conservació en desconeix, segur, la seva existència.
L’Antonio m’explica que el passatge, sense nom, és de principis de segle i que les cases les van fer enginyers i aparelladors vinguts de fora de Barcelona per habitar-hi ells mentre treballaven en diverses obres. La Ginesa Sánchez, una altra veïna veterana, tenia entès que eren constructors del temple de Gaudí, però l’Antonio m’ho nega. Suposo que me l’hauré de creure, com quan em diu que aquí residia un torero i que l’home sortia al carrer amb el vestit de llums posat quan tenia faena a la Monumental.
Durant la guerra, hi havia també un refugi. L’Antonio em descriu el lloc exacte, ara del tot inacessible, on els residents d’aleshores compartien estones i penúries. Avui, els qui hi habiten només tenen en comú aquest saló enjardinat des del qual es creuen mirades i de tant en tant algun somriure còmplice, sabedors que guarden un secret i que els convé preservar-lo ©BcnSingular
Deixa un comentari