Un edifici fet amb molta vista

La seu de l'ONCE, un macrocomplex al servei d'invidents i discapacitats visuals on no els falta de res

Sant Antoni, Eixample, Ciutat  /   /  Per Marc Piquer
Sobre els terrenys de l’antic Canòdrom Pavelló, abans també velòdrom i pista d’hoquei, voleibol, boxa i basquetbol, s’aixeca avui un macroedifici on no és necessari posar-hi els cinc sentits: amb quatre és suficient. Potser tampoc no hauria de ser una excepció, però ho és i s’entén, doncs, que per als invidents i discapacitats visuals suposi un cert respir transitar-hi. A la seu de l’ONCE tot està pensat perquè aquests col·lectius se sentin com a casa. El terra no s’abrillanta per evitar que enlluerni, totes les columnes són arrodonides, les portes tenen colors cridaners perquè els qui veuen poc puguin distingir-les, i no hi ha obstacles barrant el pas, ni tan sols l’extintor, que queda amagat perquè els cecs no s’hi estampin.

 

 

El complex, equipat amb un auditori, una piscina, un camp de futbol, un parc infantil 100% accessible i una residència, conviu amb el Centre de Recursos Educatius, que dóna resposta a les necessitats tant dels professors com dels alumnes i les seves famílies, assessorant-los i complementant la formació que reben fora. També incorpora l’anomenat Pis de Vida Diària, que permet als afiliats de la institució familiaritzar-se amb les feines domèstiques més habituals, com cuinar, planxar o posar una rentadora. I gràcies a disposar d’una impremta, es poden confeccionar contes tàctils i edicions en Braille que abasten la biblioteca, situada a la planta de sota i proveïda de màquines Perkins i lectors de llibres parlats en format Daisy.

 

 

Un altre servei que no trobarem enlloc més de la ciutat és la botiga, oberta a tothom, que ven calculadores parlants, mapes en relleu, baralles espanyoles de mida gegant o retoladors perfumats que permeten als nens sense visió associar un color amb una aroma. El blau, per exemple, fa olor de nabius; el magenta, de gerds; i el turquesa, de mango. En cas que tanta fragància ens desperti la gana, l’opció aleshores és dirigir-se a la cafeteria-restaurant, amb menús a bon preu i un cartell a l’entrada que ens recorda que hem de seguir certes normes: “Es prega no donar de menjar als gossos pigall” ©Bcnsingular00

 

Seu de l’ONCE (Sepúlveda 1, Sant Antoni). Ruta: Mistral
Posts Relacionats

1.El Bisaura (Mercat de les Corts) – Vaig descobrir aquest lloc de menjars abans de la mort...

  Bar Leo (Barceloneta) – Amb gairebé 40 anys d’història, és un dels establiments amb més...

1.Cafè Zurich (plaça de Catalunya 1) – La Barcelona que s’emmirallava en el París del 1800, la dels...

Deixa un comentari