El Guinardó aspirava a convertir-se, a finals de segle XIX, en un paratge excels que atragués la burgesia, de la mateixa manera que segles enrere aquestes terres havien seduït la noblesa. La solució d’alguns propietaris per tal de fer negoci amb les seves parcel·les va ser posar-hi hotels. Però l’aventura va durar ben poc, un any i tres mesos en el cas que m’ocupa. L’intent gens reeixit de Montserrat de Casanovas, posseïdora de molts d’aquells terrenys –també d’un mas liquidat amb la construcció del recinte de l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu– perseguia captar una clientela adinerada, a la recerca d’un indret saludable als peus de la muntanya i amb vistes panoràmiques.
Tot això ho complia l’Hotel Casanovas, però el propi procés d’urbanització de la zona va acabar dictant sentència: per què anar a un hotel, si m’hi puc fer un xalet? L’establiment, aixecat el 1899 entre descampats, va adquirir una reputació que en res no va ajudar-lo. Tot i néixer amb la pretensió d’un cinc estrelles –disposava de 32 habitacions molt luxoses, dotades d’enllumenat elèctric, i de jardins, un al pis principal- de seguida va agafar fama de casa de jocs i trobades furtives. D’aquell edifici, que va ser posteriorment caserna de la Guàrdia Civil, escola, novament quarter policial i un altre cop escola, es conserva avui el conjunt sencer, amb l’escalinata i les torres, però coronades per unes cúpules -vistes de prop, força matusseres- que substitueixen les originals, amb forma d’ou.
“Com a escola, no és molt funcional, que diguem”, admet l’Aureli Martínez, professor de gimnàstica, el qual demostra apreciar-la igualment molt, ja que me l’ensenya de baix a dalt, sense oblidar-se de cap racó i evidenciant, quan puja les escales de dos en dos, una excel·lent forma física. És als cossos adossats on hi ha les classes, mentre a l’antic hotel s’ubiquen el vestíbul, despatxos, la biblioteca, el laboratori i una sala multiús.
Resseguint des de dins les diverses plantes, s’observa amb claredat les estances circulars que conformaven algunes de les habitacions. Costa, en canvi, imaginar-se que aquesta finca acollís també els vestuaris del primer planter del Barça, quan allà fora es va instal·lar el primer camp de futbol que va tenir l’entitat culer. Sabut això, ja no m’estranya que la cosa ni tan sols funcionés com a amagatall romàntic, no fos cas que en plena disbauxa aparegués un tal Gamper ©BcnSingular
Deixa un comentari