ATENCIÓ: L’ANNA MUNNÉ VA MORIR FA UNS ANYS I LA PARADA HA CANVIAT DE PROPIETARIS
Una activitat matinal que cap sibarita no ha de passar per alt és visitar els mercats municipals a la recerca d’un lloc (sempre n’hi ha algun) que ofereixi esmorzars de forquilla. M’havien parlat molt bé del Bisaura, a les Corts, on per cinc euros pots comprovar la perícia de l’Anna Munné i el seu personal acontentant panxes, i, de pas, intuir com deuen ser els dinars. Jo ja he fet les dues coses, i, definitivament, em quedo amb l’àpat del migdia, més fidel a la tradició marinera de la família, que manté la parada de peix i marisc des dels inicis, i de la qual viu el restaurant.
El rèmol fet a la planxa i sense artificis que em va servir el Fabricio estava exquisit. Però hi ha més especialitats, i no han de tenir necessàriament closca o escates. Aquí la gent es delecta amb els entrants de temporada: les carxofes fregides amb foie, els calçots arrebossats o els rovellons; i plats contundents com els callos (això diuen: no me’n veureu menjar mai), els botifarrons amb ceba i vi blanc, i demés embotits marca de la casa: El Bisaura, al nord d’Osona, és la regió dels sogres de l’Anna, i així es deia també el seu bar. Des del 2007, el Mercat de les Corts pot presumir, doncs, de tenir una de les millors cuines del barri, que a posteriori llegeixo que sobresurt també pels seus calamars a la romana i per un bacallà de primera. Fa quatre dies que hi vaig anar i ja m’estic impacientant.
Deixa un comentari