(Article publicat per primer cop el 13-6-2013)
Estan repartides pertot el barri, però aquesta villa en particular se situa en un dels carrers afortunadament menys costeruts. La torreta, modesta, es va construir, com la resta, a principis de segle XX i és l’últim edifici d’aquest tram que ja no queda alineat. Avui, si en Blasco Poch volgués, el xalet Villa Consuelo podria anar a terra. Pel que sembla, no té prou valor (el valor sentimental no es té en compte). I menys que en tindrà: d’ençà que se li va morir la dona, ara fa sis anys, en Blasco té el jardí descuidat perquè diu que no se’n pot fer càrrec. El galliner fa funcions de traster, i l’estany està sec. Tenia també un cirerer, però el va fer talar. “Quan floria, em deixava perdut el terra”. No el culpo. L’home, ja gran, simplement es resigna a la seva nova i dura realitat. “Mira el nesprer, encara fa goig”. Aquest arbre i el nom de la casa són l’únic consol que li queda ©BcnSingular
Villa Consuelo, av.Mare de Déu de Montserrat 43 (Can Baró). Propietat privada. Ruta: Can Baró
Wrong coordinates
Deixa un comentari