Els primers 534 habitatges públics que es van aixecar a les anomenades “Cases Barates d’Horta” eren edificacions d’una única planta, minúscules, equipades amb una cuina econòmica, i amb un petit jardí a l’entrada. Passada la guerra se’n farien 116 més, que no desentonarien amb aquell conjunt emblanquinat. En canvi, no va succeir el mateix amb la següent promoció: un bloc de 31 pisos –de lluny, el més alt del polígon–, també destinat a persones amb necessitats socials, i que contrasta amb tota la resta. Situat al costat de la parròquia de Sant Francesc Xavier, té més història del que aparentment sembla, ja que just en aquest terreny hi havia hagut amb anterioritat una construcció singular: Can Peguera.
Aquesta casa pairal, que dóna nom al barri, va ser en part derruïda el 1928 per tal d’erigir-hi l’església, però no va anar de manera definitiva a terra fins al 54, l’any que la Mercedes Muniesa va fotografiar el seu marit, José Antonio Monreal, posant davant la runa. Avui, la finca conserva en els fonaments vestigis -visibles des de l’exterior- d’aquella masia, altrament coneguda com “la fàbrica” perquè allà s’elaborava, en forns de quitrà (pegueres), cola per a usos industrials.
Ho possibilitava el fet de trobar-se als peus del Turó de la Peira, una zona repleta de pinedes d’on s’extreia la resina. A posteriori, i a pesar de les moltes penúries viscudes, no s’ha incorregut en més actes que haurien pogut posar en perill aquesta magnífica arbreda. “Per a nosaltres, sempre ha estat intocable”, recordo que em va dir un dia el Pep Ortiz, representant veïnal des de fa més de 40 anys. “Ja podíem tenir una muntanya als nassos, que la llenya s’ha anat sempre a a buscar a Collserola” ©BcnSingular
Fonaments de Can Peguera (pl.Sant Francesc Xavier 19-20, Can Peguera). Ruta: Can Peguera
Wrong coordinates
Deixa un comentari