He d’admetre que entrar a un restaurant, bufó però gens posat, i sentir que sona el ‘Ma vie’ d’Alain Barriere, ja dona bon rotllo. Sorprès, he preguntat si la música anava a to amb les intencions del local, obert el juny passat. I només per la resposta d’en Jérome –“oui”– he entès de què anava tot allò. Effectivement,...
No he trobat, almenys a tot el barri de la Sagrada Família, un edifici més estrafolari (i això que n’hi ha uns quants). La façana és una mena de poti-poti que va començar a decorar-se així el 1928, quan la finca ja anava pel quart propietari i havia crescut d’un a tres pisos per obra i gràcia de l’arquitecte Luis Gonzaga...
Elles ho tenen molt assumit: “Sembla que pertanyem a una altra època”. La relació de les pageses de la plaça de Sant Galdric amb els comerciants del recinte porticat és pràcticament nul·la. També amb els turistes: “A nosaltres no ens aporten res”. La Maria Àngels Comas, la Rosa Bagués i la Lluïsa Cirera són tres exemples...
Comentaris recents