No he trobat, almenys a tot el barri de la Sagrada Família, un edifici més estrafolari (i això que n’hi ha uns quants). La façana és una mena de poti-poti que va començar a decorar-se així el 1928, quan la finca ja anava pel quart propietari i havia crescut d’un a tres pisos per obra i gràcia de l’arquitecte Luis Gonzaga...
Elles ho tenen molt assumit: “Sembla que pertanyem a una altra època”. La relació de les pageses de la plaça de Sant Galdric amb els comerciants del recinte porticat és pràcticament nul·la. També amb els turistes: “A nosaltres no ens aporten res”. La Maria Àngels Comas, la Rosa Bagués i la Lluïsa Cirera són tres exemples...
Una de les entrades habituals al petit barri de La Satalia és l’accés per Blasco de Garay. El carrer, existent des de finals del segle XIX, té la singularitat que està dividit en dos d’ençà que van enderrocar-se set finques: els números 62, 64, 66 (costat Besòs) i 67, 69, 71 i 73 (costat Llobregat), segons...
Comentaris recents