Quan Francesc Cambó va fer construir a la flamant Via Laietana la seva residència familiar, retornava d’un viatge als Estats Units on havia quedat embadalit amb la nova arquitectura que emergia a Chicago després del gran incendi de 1871 que havia devastat la ciutat. L’havia fascinat l’altura dels edificis, però també els ascensors elèctrics que duien incorporats, i els roof gardens, jardins elevats que tocaven les estrelles. Per voluntat de Cambó, casa seva seria un calc d’aquells gratacels d’estil racionalista que havien estat ja lleugerament imitats en els trams inferiors d’aquesta artèria que partia en dos la Barcelona antiga. La finca encarregada a Adolf Florensa destacava per ser la més alta, i la primera amb un doble terrat arbrat, dissenyat per Rubió i Tudurí i refet després de la guerra pel paisatgista Joan Mirambell.
L’il·lustre polític en va gaudir poc, ni 10 anys. Filla i néts sí que n’han tret partit, d’aquests prop de mil metres quadrats repartits en dos nivells, des d’on sonen remots els clàxons i la fressa a peu de carrer. S’hi té accés directe des de la planta noble, ubicada a l’àtic, tota una novetat als anys 20, importada també de Nordamèrica. L’espai verd, ben cuidat però molt sofert, va ser concebut per resistir les batzacades del vent marí. On més colpeja és a la terrassa superior, decorada amb una glorieta coberta de fulles i un parterre amb un petit estany. Més agradable i recollit, el jardí de sota es beneficia de l’ombra que aporten les dues moreres i els dos tarongers, d’arrels poc problemàtiques però que van obligar a reforçar el terra amb granit.
Fa un quart d’hora que m’hi passejo i encara me’n faig creus, que això hi sigui. Assegut en una de les cadires, fantasiejo, que surt gratis. M’imagino contemplant cada tarda els arcs i columnes clàssiques que emmarquen una vista privilegiada, mentre ensumo el cafè que s’apropa, servit en una tassa per la mateixa minyona que em rep sempre amb gest reverencial. La resta del servei cuida de l’Helena Cambó, mecenes, mare de 14 fills i propietària d’aquesta meravella. Em giro per donar les gràcies a la criada, però un cambrer se m’avança. “1,60 €”, diu a la nota. Surto del bar amb presses, tractant d’esquivar els turistes que ocupen l’estreta vorera de la Via Laietana i que ni tenen temps de preguntar-se què hi ha allà dalt, on sobresurten plantes i arbustos, i la mà d’una dona mulata que juraria que se m’acomiada ©BcnSingular
Jardí alçat de la Casa Cambó (Via Laietana 30, Santa Caterina). Ruta: Via Laietana
Deixa un comentari