És fantàstic haver conegut en Jordi-Benet Sala. “Si busques algú realment singular del Farró, aquest és el Perrocker”. M’ho deia un altre Jordi -també ell, tot un personatge-, responsable que l’individu en qüestió s’hagués disfressat de mohicà durant la tradicional festa country que s’organitza a la bodega Pepita del carrer de Saragossa. D’aquella mutació física d’en Jordi fent l’indi n’ha quedat almenys una fotografia, una excentricitat més que decora l’altar de la seva parròquia particular, punt de trobada de fidels que vénen a tallar-se els cabells. Alguns, quan hi entren, pot ser que els toqui esperar, no pas perquè hi hagi cua: el seu perruquer és també rocker, i probablement estigui assajant.
El Perrocker pot presumir d’haver format part de diverses bandes amb més o menys recorregut, carrera que va truncar la mili, i d’haver ideat un concepte de botiga únic a la ciutat. A estones estudi de gravació, sovint també sala d’exposicions, en Jordi diu haver sabut consolidar aquí la seva filosofia. “Fixa’t en la paraula negoci. Vol dir negació de l’oci. Doncs bé, jo vull transgredir aquest significat”. Una prova que ho ha aconseguit és que la Perrockia rutlla -amb dificultats, com tot: per què negar-ho-, i això que es troba en un barri de la zona alta on la transgressió no sempre està ben vista.
Un dissabte al mes hi celebra vermuts musicals. I canta, a l’amor i al sexe: “què faria jo / si no fossis meva / què farien tots / sense poder veure / i tocar les llums / de vostres mamelles”. L’última novetat ha estat inventar-se les perrocker lights, que il·luminen de disseny el local i que ven per 100€. “Sóc manyós, ho admeto. No sé què faria sense aquestes mans”. És dir-m’ho i jo preguntar-me: i què faríem nosaltres sense gent així, que ens alegra la vida? ©BcnSingular (2-7-2013)
La Perrockia, c.Francolí 60-62 (El Farró). Ruta: El Farró
Deixa un comentari